ELS 4 AMICS I LA COVA MISTERIOSA
El Pirata Bo duia un ull tapat amb un pegat negre i duia un barret amb moltes plomes. El cuiner del vaixell feia menjars molt bons i per això estava molt gras. Era tant fort que aixecava la taula amb un dit. Havia lluitat en moltes batalles per defensar la gent que necessitava ajuda i havia perdut una mà i una cama.
Un dia, quan anava cap al port d’una ciutat, va xocar amb una gran roca de gel i es va començar a inundar el vaixell. Quan el vaixell s’estava enfonsant, el cuiner i el pirata van saltar a l’aigua.
Van anar nedant fins que van arribar a una illa misteriosa. Estaven molt contents perquè havien arribat a terra i es van posar a pensar la manera de sortir de l’ illa.
Buscant, buscant van trobar un mapa a sota d’unes pedres.
Quan anaven a agafar-lo va apareixer un altre pirata, molt enfadat, que va dir:
- Ei! que feu aquí, a la meva illa ? Què voleu fer amb el meu mapa?
- Estem buscant la manera de sortir d’aquesta illa.- van contestar- I pensavem que aquest mapa ens ajudaria. Ens podries ajudar a sortir de la ílla ?
- Si, us ajudaré si m’ajudeu a trobar el tresor.- contestà el Pirata Enfadat.
Van dir que sí i es van fer amics.
Primer van agafar el mapa, el van mirar i van endinsant-se a la selva seguint el camí que marcava el mapa.
De sobte, van sentir un soroll molt misteriós i quan van anar cap allà van trobar un lloro. Era un lloro molt llest i xerraire, que coneixia tots els camins de l’illa. Tots tres van seguir el lloro perquè els camins eren tots iguals i lloro els podia ajudar.
El lloro els va portar a una cova gran, fosca i plena de trampes.
Primer el cuiner va trepitjar un quadradet del terra i de sobte va apareixer una gran pedra rodona que rodolava i els podia aixafar, així que tots van començar a córrer molt ràpid.
Després, el terra es va separar i un gran riu de lava anava pujant mica en mica, i agafant-se d’una liana van creuar a l’altre costat, passant per sobre de la lava.
Finalment, el Pirata Bo va ensopegar amb una corda i unes fletxes que estaven en una paret van sortir disparades per sobre dels seus caps i es van haver d’ajupir. Quan es van aixecar van veure que una de les fletxes duia penjada una clau.
Un cop superades les proves i amb la clau a la mà, van veure, al final de la cova, la llum del sol i van sortir.
Van mirar el mapa i van anant seguint les fletxes dibuixades.
Després d’una estona caminant, van arribar al camí, a la pedra i a la palmera que sortia dibuixada al mapa. els pirates comencen a cavar la terra i veuen un cofre, el treuen i amb la clau obren el cofre i troben el tresor.
Es van posar molt contents i van repartir-lo entre els tres.
El lloro els va portar fins a la platja on el Pirata Enfadat tenia un gran vaixell i van pujar tots tres amb el tresor.
El lloro com que no es volia quedar sol a l’illa, va anar volant cap el vaixell. El Pirata Bo quan el va veure li va dir:
-Vols venir a viure amb mi a casa meva i acompanyar-me en les meves aventures?
I el lloro amb molta il·lusió va dir-li que si i se li va posar a l’espatlla.
Tots plegats, se’m van anar navegant fins que van arribar a port.
Vet aquí un pirata bo, vet aquí un lloro espavilat,
que aquesta aventura, ja s’ha acabat!
BONES VACANCES, PIRATES!!!!
Petons i abraçades de la SILVIA i la LOLA.
